L’alabastre és un tipus de mineral amb unes característiques musicals especialment interessants. Una propietat molt preuada és que té una consistència no gaire dura. Amb un xerrac es pot tallar fàcilment i donar-li qualsevol forma. Si es llima, es pot aconseguir una afinació exacta. Això permet construir un instrument litòfon amb afinacions microtonals de precisió.
Una altra propietat és la ressonància. La cua de sonoritat pot arribar a ser de 5’’ en les plaques fines. L’excepcionalitat rau en el fet que habitualment és difícil aconseguir una bona ressonància en un litòfon; l’alabastre tallat de manera adequada és ressonant i això el fa musicalment preciós. Amb morfologia de bol, la ressonància s’allarga molt més, amb cues de ressonància de fins a 20’’, i amb la propietat de poder variar l’afinació omplint el recipient amb aigua.
L’alabastre posseeix una bellesa tímbrica que evoca la sonoritat fràgil del cristall, amb un espectre sonor a mig camí entre la pedra ressonant i la campana de quars. Amb la baqueta adequada, el timbre és molt particular, amb una fragància primitiva per la seva condició de litòfon, però amb gran refinament pel control precís de l’afinació.
